Tweet
Per Ariel Alan (Universogay.com)
En va començar aquest diumenge 9 de novembre el Festival de Cinema
Europeu de Sevilla. El mateix inclou en la seva programació dos curtmetratges
i cinc llargmetratges de temàtica LGTB.
El Festival de Cinema Europeu de Sevilla en va començar aquest diumenge 9 de
novembre i s'estendrà fins al dia 15 d'aquest mes. La trobada inclou en la seva
programació dos curtmetratges i cinc llargmetratges de temàtica LGTB.
La Secció Oficial inclou el film francès "Saint Laurent", el documental espanyol
"Àfrica 815" es mostra a la secció "Resistències" i les cintes "Something Must
break", "Lilting" i "Fort Buchanan" en "Noves Ones"
Per segon any consecutiu el festival de cinema europeu de Sevilla presenta el cicle
"anés de l'armari" on aglutina les pel·lícules de temàtica LGBT incloses en la
programació. A més aquest any per primera vegada es lliurarà un premi a la millor
pel·lícula d'aquesta temàtica.
“Saint Laurent” és la segona de les cintes produïdes al país veí sobre la vida del
famós dissenyador. El seu director Bertrand Bonello (L'Apollonide) es llança amb un
espectral i ardorós biopic del déu de la moda al seu pas devastador pels anys 60 i 70,
en el qual no falten les festes, les drogues, l'alcohol i el sexe. Un film no aprovat per
Pierre Bergé, vidu de Yves Saint Laurent i president de la seva companyia, precisament
per centrar-se en el retrat de la identitat sexual de Saint Laurent, raó per la qual ha
generat no poques controvèrsies. Amb Luc Besson de productor i un volcànic grup
d'actors: Gaspard Ulliel, Louis Garrel i Léa Seydoux, la pel·lícula va estar a la Secció
Oficial de Cannes i és l'aposta de França per als Oscar de Hollywood.
A la secció NovesOnes, tres són les pel·lícules a destacar. El primer és la sueca
“Something Must Break”, guanyadora d'un Tiger Award en el Festival de Rotterdam i
present a la Secció Oficial de Tribeca. No és la primera vegada que el seu director,
Ester Martin Bergsmark, aborda les qüestions transgènere (ja ho va fer al documental
She Male Snails), només que ara proposa una història d'amor sòlida i plena de matisos,
protagonitzada per Sebastian/Ellie, un noi androgin i femení, i Andreas, heterosexual.
Una pel·lícula d'energia desbordant, que mira de cara qüestions delicades com l
'acceptació de la mateixa sexualitat i identitat i la confrontació amb els prejudicis
socials.
Des del Regne Unit arriba al Festival de Sevilla Lilting, del director britànic d'origen
cambodjà Hong Khau, un drama estrenat (i premiat) a Sundance sobre la relació entre
un home i la mare del seu nuvi, recentment mort. Richard és anglès i Junn, la mare de
Kai, només parla mandarí. Richard contracta un intèrpret per poder parlar amb ella, en un
intent d'aplanar la distància que existeix entre ambdós, només que les seves diferències
no són només culturals i idiomàtiques: per aJunn resulta summament difícil acceptar
l'homosexualitat del seu fill i comprendre la naturalesa de l'amor que va existir entre
Richard i ell.
“Fort Buchanan” (França/Tunísia), dirigida per Benjamin Crotty, va passar amb èxit
pels festivals de Rotterdam iLocarno. Una pel·lícula que planteja tot un món a part situat
a Fort Buchanan, un assentament en el qual viuen les parelles dels soldats desplaçats en
missió. Entre ells, Roger, semblant deFrank, i la filla adolescent d'ambdós, en un relat que
parla de les necessitats urgents del cos davant de la llunyania del ser volgut, i de les
primeres fissures en una relació estable.
La presència espanyola en aquest bloc es concreta a L'“Àfrica 815”, un documental dirigit
per la cordovesa Pilar Monsell i inclòs a la secció Resistències. Al film, estrenat en
DocLisboa, la cineasta indaga a l'arxiu fotogràfic, les pel·lícules i les memòries escrites
pel seu pare entorn de l'experiència del servei militar a la colònia espanyola del Sàhara el
1964. Temps en què va viure amors amb homes del Sàhara que marcarien la resta de la
seva vida, dedicat a la recerca d'aquest ideal romàntic encara després de formar una família
amb una dona.
Dos curtmetratges completen aquesta llista, amb la novetat que un d'ells és d'animació i es
veurà dins del cicle La imatge absent: no ficció animada. Es tracta d'“I Love Hoolingans”,
present en nombrosos festivals de tot el món i dirigit per Jan-Dirk Bouw. El curt fa servir
l'animació a fi d'ocultar la identitat del protagonista, un hooligan homosexual que explica el
seu sentir i la seva experiència i que, davant de la violència dels seus companys i per la seva
pròpia seguretat, no pot aparèixer davant de les càmeres.
D'altra banda, dins de la secció Short Matters!, els espectadors del Festival de Sevilla podran
veure “Pride”, un curt de Pavel Vesnakov coproduït entre Bulgària i Alemanya que es va fer
amb el màxim premi a Clermont-Ferrand per l'explosivitat continguda i la profunditat emocional
d'aquest relat sobre la violenta i difícil reacció d'un conservador i ferm patriarca quan
s'assabenta que el seu fill és homosexual.
Amb informacions d'"Universogay.com"
En va començar aquest diumenge 9 de novembre el Festival de Cinema
Europeu de Sevilla. El mateix inclou en la seva programació dos curtmetratges
i cinc llargmetratges de temàtica LGTB.
El Festival de Cinema Europeu de Sevilla en va començar aquest diumenge 9 de
novembre i s'estendrà fins al dia 15 d'aquest mes. La trobada inclou en la seva
programació dos curtmetratges i cinc llargmetratges de temàtica LGTB.
La Secció Oficial inclou el film francès "Saint Laurent", el documental espanyol
"Àfrica 815" es mostra a la secció "Resistències" i les cintes "Something Must
break", "Lilting" i "Fort Buchanan" en "Noves Ones"
Per segon any consecutiu el festival de cinema europeu de Sevilla presenta el cicle
"anés de l'armari" on aglutina les pel·lícules de temàtica LGBT incloses en la
programació. A més aquest any per primera vegada es lliurarà un premi a la millor
pel·lícula d'aquesta temàtica.
“Saint Laurent” és la segona de les cintes produïdes al país veí sobre la vida del
famós dissenyador. El seu director Bertrand Bonello (L'Apollonide) es llança amb un
espectral i ardorós biopic del déu de la moda al seu pas devastador pels anys 60 i 70,
en el qual no falten les festes, les drogues, l'alcohol i el sexe. Un film no aprovat per
Pierre Bergé, vidu de Yves Saint Laurent i president de la seva companyia, precisament
per centrar-se en el retrat de la identitat sexual de Saint Laurent, raó per la qual ha
generat no poques controvèrsies. Amb Luc Besson de productor i un volcànic grup
d'actors: Gaspard Ulliel, Louis Garrel i Léa Seydoux, la pel·lícula va estar a la Secció
Oficial de Cannes i és l'aposta de França per als Oscar de Hollywood.
A la secció NovesOnes, tres són les pel·lícules a destacar. El primer és la sueca
“Something Must Break”, guanyadora d'un Tiger Award en el Festival de Rotterdam i
present a la Secció Oficial de Tribeca. No és la primera vegada que el seu director,
Ester Martin Bergsmark, aborda les qüestions transgènere (ja ho va fer al documental
She Male Snails), només que ara proposa una història d'amor sòlida i plena de matisos,
protagonitzada per Sebastian/Ellie, un noi androgin i femení, i Andreas, heterosexual.
Una pel·lícula d'energia desbordant, que mira de cara qüestions delicades com l
'acceptació de la mateixa sexualitat i identitat i la confrontació amb els prejudicis
socials.
Des del Regne Unit arriba al Festival de Sevilla Lilting, del director britànic d'origen
cambodjà Hong Khau, un drama estrenat (i premiat) a Sundance sobre la relació entre
un home i la mare del seu nuvi, recentment mort. Richard és anglès i Junn, la mare de
Kai, només parla mandarí. Richard contracta un intèrpret per poder parlar amb ella, en un
intent d'aplanar la distància que existeix entre ambdós, només que les seves diferències
no són només culturals i idiomàtiques: per aJunn resulta summament difícil acceptar
l'homosexualitat del seu fill i comprendre la naturalesa de l'amor que va existir entre
Richard i ell.
“Fort Buchanan” (França/Tunísia), dirigida per Benjamin Crotty, va passar amb èxit
pels festivals de Rotterdam iLocarno. Una pel·lícula que planteja tot un món a part situat
a Fort Buchanan, un assentament en el qual viuen les parelles dels soldats desplaçats en
missió. Entre ells, Roger, semblant deFrank, i la filla adolescent d'ambdós, en un relat que
parla de les necessitats urgents del cos davant de la llunyania del ser volgut, i de les
primeres fissures en una relació estable.
La presència espanyola en aquest bloc es concreta a L'“Àfrica 815”, un documental dirigit
per la cordovesa Pilar Monsell i inclòs a la secció Resistències. Al film, estrenat en
DocLisboa, la cineasta indaga a l'arxiu fotogràfic, les pel·lícules i les memòries escrites
pel seu pare entorn de l'experiència del servei militar a la colònia espanyola del Sàhara el
1964. Temps en què va viure amors amb homes del Sàhara que marcarien la resta de la
seva vida, dedicat a la recerca d'aquest ideal romàntic encara després de formar una família
amb una dona.
Dos curtmetratges completen aquesta llista, amb la novetat que un d'ells és d'animació i es
veurà dins del cicle La imatge absent: no ficció animada. Es tracta d'“I Love Hoolingans”,
present en nombrosos festivals de tot el món i dirigit per Jan-Dirk Bouw. El curt fa servir
l'animació a fi d'ocultar la identitat del protagonista, un hooligan homosexual que explica el
seu sentir i la seva experiència i que, davant de la violència dels seus companys i per la seva
pròpia seguretat, no pot aparèixer davant de les càmeres.
D'altra banda, dins de la secció Short Matters!, els espectadors del Festival de Sevilla podran
veure “Pride”, un curt de Pavel Vesnakov coproduït entre Bulgària i Alemanya que es va fer
amb el màxim premi a Clermont-Ferrand per l'explosivitat continguda i la profunditat emocional
d'aquest relat sobre la violenta i difícil reacció d'un conservador i ferm patriarca quan
s'assabenta que el seu fill és homosexual.
Amb informacions d'"Universogay.com"
