Tweet
El cine segueix sense fer dels gais herois, però en mostra més el coratge que el victimisme
Des que, a principis del mil·lenni, telesèries com 'Urgencias' i 'Queer as Folk' incloguessin en el seu repartiment personatges que convivien amb la sidao l'excelsa minisèrie 'Angels in America' (2004) ataqués la hipocresia que tradicionalment ha envoltat la malaltia, aquesta semblava haver estat oblidada per la ficció americana. A mesura que els malalts van deixar de morir sistemàticament, tant elcine com la televisió van perdre l'interès. I no és casual que, ara que Hollywood torna a parlar de la sida, ho faci recordant temps més foscos.
L'evolució
Però, encara que miri al passat, 'Dallas Buyers Club' resulta innovadora en un aspecte: davant les narratives victimitzadores dels anys 90, es fixa en el coratge i la iniciativa que tants malalts van mostrar mentre els buròcrates i les farmacèutiques es preocupaven menys per trobar tractaments efectius que per treure'n benefici. En aquest sentit, recorda el notable documental 'Cómo sobrevivir a una plaga' (2012), que va recrear els primers passos de l'activisme contra la sida als EUA i va suposar un dels pocs esforços recents per fer justícia a la comunitat gai com els autèntics guerrers contra l'epidèmia.
És cert que algunes cròniques antigues sí que se centraven en personatges homosexuals: en el telefilm 'An Early Frost' (1985) un jove gai ha de confessar als seus pares que ha contret la sida; 'Companys inseparables' (1990) cobreix l'evolució del 1981 al 1989 a través d'una dotzena de malalts, i 'The Living End' (1992) mostra una ràbia genuïna contra la inacció governamental. Però durant molts anys la narrativa dominant ha estat encarnada per 'Philadelphia' (1993), que emfatitzava l'alteritat del malalt Tom Hanks i que ni tan sols posava el focus en ell sinó en Denzel Washington, un homòfob que va perdent els seus prejudicis; també ho és el personatge de Matthew McConaughey a 'Dallas Buyers Club', però la seva funció narrativa és molt diferent: no se'ns demana que ens identifiquem amb la seva ignorància, sinó que ens sentim per sobre d'ella. Pot ser que Hollywood segueixi sense atrevir-se a convertir personatges homosexuals en herois, però almenys ja no sent la necessitat d'explicar que són éssers humans.
Font: Hollywood i la sida
Des que, a principis del mil·lenni, telesèries com 'Urgencias' i 'Queer as Folk' incloguessin en el seu repartiment personatges que convivien amb la sidao l'excelsa minisèrie 'Angels in America' (2004) ataqués la hipocresia que tradicionalment ha envoltat la malaltia, aquesta semblava haver estat oblidada per la ficció americana. A mesura que els malalts van deixar de morir sistemàticament, tant elcine com la televisió van perdre l'interès. I no és casual que, ara que Hollywood torna a parlar de la sida, ho faci recordant temps més foscos.
L'evolució
Però, encara que miri al passat, 'Dallas Buyers Club' resulta innovadora en un aspecte: davant les narratives victimitzadores dels anys 90, es fixa en el coratge i la iniciativa que tants malalts van mostrar mentre els buròcrates i les farmacèutiques es preocupaven menys per trobar tractaments efectius que per treure'n benefici. En aquest sentit, recorda el notable documental 'Cómo sobrevivir a una plaga' (2012), que va recrear els primers passos de l'activisme contra la sida als EUA i va suposar un dels pocs esforços recents per fer justícia a la comunitat gai com els autèntics guerrers contra l'epidèmia.
És cert que algunes cròniques antigues sí que se centraven en personatges homosexuals: en el telefilm 'An Early Frost' (1985) un jove gai ha de confessar als seus pares que ha contret la sida; 'Companys inseparables' (1990) cobreix l'evolució del 1981 al 1989 a través d'una dotzena de malalts, i 'The Living End' (1992) mostra una ràbia genuïna contra la inacció governamental. Però durant molts anys la narrativa dominant ha estat encarnada per 'Philadelphia' (1993), que emfatitzava l'alteritat del malalt Tom Hanks i que ni tan sols posava el focus en ell sinó en Denzel Washington, un homòfob que va perdent els seus prejudicis; també ho és el personatge de Matthew McConaughey a 'Dallas Buyers Club', però la seva funció narrativa és molt diferent: no se'ns demana que ens identifiquem amb la seva ignorància, sinó que ens sentim per sobre d'ella. Pot ser que Hollywood segueixi sense atrevir-se a convertir personatges homosexuals en herois, però almenys ja no sent la necessitat d'explicar que són éssers humans.
Font: Hollywood i la sida
