Tweet
ruleta-sexual.jpg
El programa Hoy por hoy de la Cadena Ser va destapar ahir el que anomenava una «nova moda» en les pràctiques sexuals barcelonines. La «ruleta sexual» on, en una versió amatòria de la ruleta russa, s’organitza una festa sexual on un dels participants «està infectat de SIDA». La resta ho saben però no qui és, així que en tenir relacions ningú sap si és a ell a qui li ha tocat.
La ràdio recull la informació de Josep Mallolas, cap de malalties infeccioses de l’Hospital Clínic, en el marc d’una entrevista més llarga sobre la pèrdua de la por a les malalties de transmissió sexual com la SIDA –els casos d’infeccions van deixar de disminuir un cop van generalitzar-se els antiretrovirals que van convertir aquesta malaltia de mortal a crònica- i ho exposa en diferents exemples. La mateixa «ruleta sexual», les orgies «on només pot anar-hi gent infectada» o la carta d’un jove que prefereix ser seropositiu a prendre precaucions al llarg de la seva vida.
El titular escollit per la Cadena Ser, però, no es refereix a aquesta tendència a despreocupar-se per la SIDA, sinó que se centra només en l’aspecte més sensacionalista i cridaner de les declaracions de Mallolas: la «ruleta sexual».
Altres diaris que s’han fet ressò de la notícia de la Cadena Ser com l’Ara –qui a més ho destaca en portada- o El Periódico també centren el titular en aquest aspecte. Deixant de banda que, després, l’article estigui més desenvolupat i aporti dades interessants sobre l’evolució de les malalties de transmissió sexual –el cas de l’Ara, menys El Periódico- l’elecció d’un titular centrat en la part més sensacionalista no ajuda a oferir una visió de conjunt assossegada i analítica de la situació.
Per què realment hi ha «una moda» consistent en convidar a un infectat de SIDA d’incògnit en una festa sexual? Segons l’Ara «es tracta d’un fenomen relativament nou, però que ‘no és inusual’». Però per a ser una moda hauria de ser alguna cosa més que «no inusual», més aviat hauria de ser «força usual». En canvi, més endavant i en el mateix text, el director del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les infeccions de transmissió sexual i la SIDA a Catalunya (Ceeiscat), Jordi Casabona, reconeix que «de moment no hi ha constància que ningú s’hagi pogut infectar per aquesta via concreta» i que «la informació que tenim ens arriba com un comentari indirecte. No hi ha estudis fets sobre això».
O sigui que una pràctica sobre la qual només se’n tenen «comentaris indirectes» i que fins ara no se sap que hagi provocat cap infecció es converteix al titular en «L’última pràctica sexual de risc». Fins a quin punt la informació dels mitjans pot ajudar a prevenir o propagar aquest tipus de pràctiques, suposant que s’estiguessin produint?
De fet, el Comitè 1 de Desembre, la plataforma d’ONG que treballen contra la SIDA a Catalunya ha emès un dur comunicat on alerten que «ara per ara, no hi ha dades suficients per descriure d’una manera contrastada i rigorosa aquest tipus de trobades sexuals entre persones adultes».
«La notícia –continua el comunicat- està plena d’imprecisions, estigmatitza les persones que viuen amb VIH, i opta per explotar en la seva redacció el costat sensacionalista en lloc de tractar d’entendre la realitat d’aquest fenomen. Notícies com aquesta creen una alarma innecessària i perpetuen els estereotips negatius associats al VIH i a les persones que viuen amb el virus, tant des del punt de vista del contingut com del llenguatge utilitzat».
No és la primera vegada que alguns mitjans tracten d’alertar sobre suposades noves modes de risc de forma sensacionalista, intentant explicar com a real allò que no és més que una llegenda urbana o convertint en fenomen allò que no deixa de ser un fet anecdòtic.
Font: http://www.media.cat/2016/04/19/cobertura-ruleta-sexual-informacio-prevencio-simple-sensacionalisme/
El programa Hoy por hoy de la Cadena Ser va destapar ahir el que anomenava una «nova moda» en les pràctiques sexuals barcelonines. La «ruleta sexual» on, en una versió amatòria de la ruleta russa, s’organitza una festa sexual on un dels participants «està infectat de SIDA». La resta ho saben però no qui és, així que en tenir relacions ningú sap si és a ell a qui li ha tocat.
La ràdio recull la informació de Josep Mallolas, cap de malalties infeccioses de l’Hospital Clínic, en el marc d’una entrevista més llarga sobre la pèrdua de la por a les malalties de transmissió sexual com la SIDA –els casos d’infeccions van deixar de disminuir un cop van generalitzar-se els antiretrovirals que van convertir aquesta malaltia de mortal a crònica- i ho exposa en diferents exemples. La mateixa «ruleta sexual», les orgies «on només pot anar-hi gent infectada» o la carta d’un jove que prefereix ser seropositiu a prendre precaucions al llarg de la seva vida.
El titular escollit per la Cadena Ser, però, no es refereix a aquesta tendència a despreocupar-se per la SIDA, sinó que se centra només en l’aspecte més sensacionalista i cridaner de les declaracions de Mallolas: la «ruleta sexual».
Altres diaris que s’han fet ressò de la notícia de la Cadena Ser com l’Ara –qui a més ho destaca en portada- o El Periódico també centren el titular en aquest aspecte. Deixant de banda que, després, l’article estigui més desenvolupat i aporti dades interessants sobre l’evolució de les malalties de transmissió sexual –el cas de l’Ara, menys El Periódico- l’elecció d’un titular centrat en la part més sensacionalista no ajuda a oferir una visió de conjunt assossegada i analítica de la situació.
Per què realment hi ha «una moda» consistent en convidar a un infectat de SIDA d’incògnit en una festa sexual? Segons l’Ara «es tracta d’un fenomen relativament nou, però que ‘no és inusual’». Però per a ser una moda hauria de ser alguna cosa més que «no inusual», més aviat hauria de ser «força usual». En canvi, més endavant i en el mateix text, el director del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les infeccions de transmissió sexual i la SIDA a Catalunya (Ceeiscat), Jordi Casabona, reconeix que «de moment no hi ha constància que ningú s’hagi pogut infectar per aquesta via concreta» i que «la informació que tenim ens arriba com un comentari indirecte. No hi ha estudis fets sobre això».
O sigui que una pràctica sobre la qual només se’n tenen «comentaris indirectes» i que fins ara no se sap que hagi provocat cap infecció es converteix al titular en «L’última pràctica sexual de risc». Fins a quin punt la informació dels mitjans pot ajudar a prevenir o propagar aquest tipus de pràctiques, suposant que s’estiguessin produint?
De fet, el Comitè 1 de Desembre, la plataforma d’ONG que treballen contra la SIDA a Catalunya ha emès un dur comunicat on alerten que «ara per ara, no hi ha dades suficients per descriure d’una manera contrastada i rigorosa aquest tipus de trobades sexuals entre persones adultes».
«La notícia –continua el comunicat- està plena d’imprecisions, estigmatitza les persones que viuen amb VIH, i opta per explotar en la seva redacció el costat sensacionalista en lloc de tractar d’entendre la realitat d’aquest fenomen. Notícies com aquesta creen una alarma innecessària i perpetuen els estereotips negatius associats al VIH i a les persones que viuen amb el virus, tant des del punt de vista del contingut com del llenguatge utilitzat».
No és la primera vegada que alguns mitjans tracten d’alertar sobre suposades noves modes de risc de forma sensacionalista, intentant explicar com a real allò que no és més que una llegenda urbana o convertint en fenomen allò que no deixa de ser un fet anecdòtic.
Font: http://www.media.cat/2016/04/19/cobertura-ruleta-sexual-informacio-prevencio-simple-sensacionalisme/
