Tweet
Reflexions sobre Indicadors i economies d'escala
L'administració pública no és la única dipositaria de l'interès general i del bé públic. El paper de les entitats, de la societat civil, cada cop adquireix més rellevància en la defensa dels interessos propis, sectorials o geogràfics. Les entitats –associacions, fundacions, etc...- son “stakeholders” (parts interessades) en tota l'activitat pública que intersecciona amb els seus propis àmbits d'actuació. Hi ha altres “parts interessades”, la ciutadania, en general, els propis treballadors/ores, però en aquest escrit em vull referir a les entitats.
En l'àmbit LGTB l'Administració de la Generalitat disposa d'una planificació (Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals”), disposa d'un òrgan col·legiat, creat per Decret , de consulta, participació, informació i proposta, de les entitats , que és el Consell Nacional de lesbianes, gais i homes i dones bisexuals i transsexuals (LGBT), i s'ha dotat d'una estructura estable i visible mitjançant la qual assumeix les funcions, d'impuls a la igualtat de tracte i no discriminació.
L'actuació de l'Administració ha de ser avaluada i, gràcies a això, pot millorar; d'acord amb els objectius estratègics que tingui fixats, s'han de determinar propostes, prioritats, definir canals d'actuació que permetin arribar a aquests objectius, coordinar-los i fixar els indicadors d'avaluació que acreditin el grau en l'eficàcia i eficiència de les actuacions que es realitzin. Un cop analitzades, hem de fer propostes de millora i així successivament.
En l'àmbit LGTB, les entitats es veuen afectades per l'activitat de l'Administració, d'acord amb el paràgraf anterior així com per activitats de foment que du a terme aquesta.
En el moment actual la despesa publica es veu limitada per la contenció pressupostària; també, les entitats LGTB estan optimitzant la seva activitat i els propis recursos.
La interacció, la coordinació, l'elaboració de projectes conjunts quan per si soles les entitats no tinguin mitjans per dur-los a terme, compartir estructures (i obtenir economies d'escala, generació de coneixement i suport en l'equip de treball) serien receptes, crec que acceptades de manera general, d'optimització.
En aquest sentit la coordinació en xarxa de les quatre lletres L+G+T+B , en projectes, estudis, treball i diàleg poden permetre obtenir resultats globalment efectius i consolidar en la pràctica, dins l'àmbit privat i públic d'actuació, l'ús de la perspectiva LGBT.
Jordi Budó
Responsable de l'àrea d'igualtat de tracte i no discriminació de persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals( LGTB)
Secretaria de Família
Departament de Benestar Social i Família
